L’encàrrec consisteix en realitzar una vivenda bioconstructiva amb un màxim aprofitament dels recursos autòctons, i amb la intenció de causar un mínim impacte ambiental i consum energètic, creant un espai saludable, eficient energèticament i sensible amb el medi en el què s’inserta.
Per això es planteja una solució basada en utilitzar tecnologies com el bioterre amb gran inèrica tèrmica, el tapial, el terra radiant, l’acabat vist amb terra i argila, i les fusteries de fusta. De la mateixa forma es minimitzarà l’ús d’elements metàlics, com mallazos, per evitar qualsevol tipus d’alteració de camp electromagnètic natural.
La vivenda es desenvolupa en planta baixa tenint un rebedor, rebost amb fresquera, bany-safareig, sala d’instal·lacions, cuina-estar-menjador i 2 habitacions.
Exteriorment una pèrgola de fusta conecta la vivenda amb 2 estudis independents situats a pocs metres.
El projecte busca una edificació íntimament relacionada amb les formes orgàniques de la natura i amb la sostenibilitat. Els cercles així com les espirals àuries conformen el traçat regulador de l’edifici. Cal dir que les espirals de durero (o àuries) tenen intrínseca la proporció àuria o nombre d’or (1,618), proporció molt usual en la natura tant en el macro com en el microcosmos, doncs la podem trobar a les galàxies, els ciclons, l’adn, els cargols...
L’edifici es col·loca a la part posterior de la parcel·la que és alhora la part més alta. Des d’aquí la orientació i assolellament són òptims i a més també es gaudeix de les vistes de les salines. L’edifici consta només de planta baixa i tota la part nord queda semisoterrada de forma que gran part de l’edifici té una coberta enjardinada que es llegeix com una continuació de la vessant verda de la parcel·la, integrant l’edifici amb el seu entorn i fent que des de l’accés passi gairebé desapercebuda l’edificació.
Aquest soterrament de la façana nord també millora el comportament climàtic de l’edifici, a més de protegir-lo del fort vent de la tramuntana.
La forma general de l’edifici s’assimila a una mitja lluna que s’obre cap al sud i es tanca al nord encerclant l’estar-menjador-cuina que es troba al centre de l’edifici.
L’acabat de la coberta és enjardinat excepte el cercle central destinat a cuina i estar que s’acaba amb una coberta tradicional de teula àrab.
Respecte els materials utilitzats s’utilitzarà la terra crua en murs de càrrega utilitzant les tecnologies de BTC i tapial, i acabats amb arrebossats de calç de colors clars i terris per integrar al màxim l’edifici al seu entorn. Cal dir que els BTC utilitzats es realitzaran amb la terra de la pròpia parcel·la, seguint els principis de la bioconstrucció i la sostenibilitat.
Arquitectes:
- Daniel Molina López
- Esteve Navarrete Iniesta
Arquitecte Tècnic:
- David Pradas